divendres, 25 de febrer de 2011

MATT vs JALEA REAL

Les 30 ampolletes de "Jalea real" que he pres durant 30 dies seguits no han fet efecte, i mira que he tingut paciència trencant els dos extrems de vidre de l'ampolleta en un moment del dia en el que la cafeïna encara no m'ha arribat a la sang, corrent el perill d'ingerir cristallets minúsculs mentres em preguntava mig adormida per què a l'any 2011 coexisteixen programes d'ordinador que t'agrupen les fotos segons el rostre que escullis i ampolletes de vidre el contingut del qual només te'l pots beure sempre hi quan tinguis la destresa manual suficient per desfer-te dels dos extrems de vidre; en fi, que ara me n'he anat del tema, que la "Jalea real" no ha pogut vitaminar-me prou i diguessim que estic acabant el  mes una mica sota mínims.
Un bloc però, almenys el meu, no és un espai-consulta i per tant us estalviaré els detalls de les meves dolències  però necessitava introduïr-les si més no, per fer-vos saber que existeix una alternativa a les ampolletes, a les càpusules, a l'espirulina, a l'aspirina, al hibuprofè, al psicòleg i a tots els remeis que us puguin anar donant per passar migranyes, mal d'esquenes, mal de cor, mal d'humor i altres indisposcions i malestars causats per gèrmens heterogenis amb mala llet.

Potser ja l'heu vist alguna vegada, fa anys que córre per la xarxa. La primera vegada que me'l van passar, deu fer un parell d'anys vaig reconciliar-me amb la vida i ara que he tornat a topar amb ell, m'adono que m'hi debia haver tornar a disgustar (amb la vida) perquè cada vegada que el veig, l'escolto i el filtro per la pell, em reconcilio amb ella altra vegada a través de'n  Matt, el meu heroi.

Ja sabeu, com sempre, volum ben alt, molt recomanables uns bons auriculars, i aquesta vegada feu desaparèixer tot el contingut racional del vostre cervell i intenteu deixar-hi només les emocions. L'efecte és bastant immediat però aguanteu fins al final, notareu de seguida com les piles es van carregant i tot es veu d'un altre color, no hi ha ampolleta que ho superi ni racó del cor que s'hi resisteixi.

...i ara cliqueu l'enllaç. Petons i abraçades 


2 comentaris:

  1. Ja l'havia vist, i a mi se'm posen els pèls de punta. De fet, vull ser com en Matt ;). Gràcies Marta!

    ResponElimina
  2. llagrimeta amb en Matt!!

    molt guapo, no l'havia vist mai!!

    si que és un bon medicament..
    i sense efectes secundaris!!

    ResponElimina