dilluns, 4 d’abril del 2011

LLAR, DOLÇA LLAR

Llar dolça llar...tot plegat és ben extrany. La catifa sota els meus peus descalços és la mateixa, el meu cafè de sempre just al costat del teclat, les cases veïnes treuen el nas per la finestra com feien també abans, només manca la música que omple sempre els meus dies, però el motiu és prou important: estirat al meu llit, entre dos coixins flonjos i enormes hi ha algú que ara em roba el meu temps, el meu espai, també el meu cor, i aquest algú diminut d'ulls enormes, necessita silenci per ordenar tot el que li deu bullir dins aquest cap de rínxols petits com  cargols menuts que invaeixen les branques del fonoll quan encara té gotes de rosada. Desitjo que aquest algú que encara no em reconeix com a mare ho faci ben aviat, a força de veure'm cada dia, a totes hores, que per això deuen ser les baixes maternals, per recollir eternament joguines de terra, donar llarga vida a la batedora, ara verdures, ara fruita, ara torna-la a rentar...per saber treure i posar bolquers amb un somriure o una ganyota en funció de les entregues que aquest algú em fa amb una freqüència encara no modulada, per olorar-li la pell, per acaronar-nos, per reconèixer cada racó del seu cos petit, perquè un dia, sense forçar, a ell li surti un so que s'assembli a "mare" i a mi se m'estovi el cor.

Avui em dono altre cop d'alta maternal, per això llar, dolça llar, m'agradaria agraïr-te que segueixis incondicional a mi, com has fet fins ara, esperant-me i amotllan-te als canvis que et provoco però sense alterar aquesta presència invisible que fa que al traspassar la porta em senti com a casa. Et canvio mobles, et canvio llits, et canvio sons i tu segueixes amb la teva cordialitat de sempre que m'amarra no només a tu, sinó a la sensació de que tot anirà bé tot i que porti quatre dies aquí amb una desconeguda revolta de principiant.

Diuen que hi ha un "click" màgic, diuen que passa quan passa. Aquí t'espero pacient senyor "click" entre lliçons d'humiltat, entre entregues amoroses, crits d'alegria i llàgrimes de confusió. Aquí t'espero, a casa meva, a la meva llar, dolça llar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada