divendres, 28 de gener del 2011

DE FILLS I ALTRES COSES EXTRAORDINÀRIES

El color gris ja ho té això, amara l'ambient d'un sentiment extrany que premsa l'alegria i la deixa arran de terra encongida, i avui el dia és gris, i fa un fred que comença a ser un acompanyant impertinent pels que estem acostumats a gaudir de l'escalfor del sol.

Probablement  és culpa del color gris doncs, que avui reflexioni en veu alta sobre la meva propera maternitat, que si tot va bé estrenaré d'aquí aproximadament tres setmanes. Ja no recordo com em sentia tres setmanes abans de l'altra, més grossa tota jo, això sí, però el que sí sé del cert és que mai m'havia invadit aquest pànic que tinc des de fa uns dies per segons quins comentaris em fan, quan m'adono com algunes persones relacionen l'adopció amb segons quins temes com robatoris de fills, il.legalitats, obres de caritat, solidaritat...i el pànic aquest que comento es basa en en pensar si sóc, juntament amb el pare d'aquest meu proper fill, la única persona que enten l'adopció simplement com una altra manera de maternitat, de paternitat, de fillialitat.

Anem per passos:
Per acte solidari jo entendria agafar tots els diners que costa el procés d'adopció (totalment justificats si tenim en compte que les coses legals tenen un cost econòmic), i alimentar durant anys a un gran nombre de persones de per exemple el mateix país d'on vindrà el meu proper fill, o bé construir dos i tres i m'atreviria a dir quatre orfanats i fer-los funcionar, amb personal inclòs contractat, i creieu-me si us dic que del què costa construir un orfanat en diners i donar sous dignes a les persones que hi treballen hi entenc una mica. Això seria un acte solidari. Adoptar una criatura no ho és, o no ho hauria de ser.

El comentari "Quina bona obra", el podríem afegir al sac d'aquí dalt, a sobre aquest l'acompanyen sovint converses sobre la fe cristiana a qui jo no dono la mà, i/o comentaris tipus "tinc uns coneguts que son unes bellíssimes persones i en canvi han tingut un fill homosexual, vull dir que això Marta, va com va, i les persones de color son persones igual que nosaltres". Increïble però cert, estic descobrint que la raça humana comença a tenir les neurones atrofiades a nivells mai expectats científicament parlant.

Sobre el comentari "quina sort que  té aquesta criatura" bé, també el qüestiono  si tenim en compte que en 9 mesets que té de vida, ha estat donat en adopció a un orfanat amb una salut més aviat delicada, ha estat portat en una casa d'acollida lluny d'una terra preciosa que és d'on probé, s'ha encisat de la cuidadora que li està fent de mare prop d'Addis Abeba i de qui s'haurà de separar per sempre més d'aquí tres setmanes per trobar-se entre uns braços que no ha vist mai, que de seguida li intentaran transmetre que l'estan estimant ja des de fa mesos, però uns braços desconeguts al cap i a la fi. Així que sort, ara per ara no massa, sort la nostra per rebre aquest regal d'ulls enormes que traspassen el paper fotogràfic al que ens afarrem des de fa dies.

I sobre temes més feixucs de legalitats i treure nens sans d'un païs pobre, m'agradaria que entenguessiu que el Ministeri de la Dona d'Etiòpia, que és l'òrgan de govern que regula les adopcions al païs, senyala a l'article 7.1 de la Childcare Guidelines on Adoption, que un nen només pot ser adoptat si es demostra que els seus pares no poden mantenir-lo. És més, en aquests moments, els nens adoptables però amb pares biològics vius, no poden sortir del païs a menys que el Ministeri de la dona hagi finalitzat un procés d'investigació per assegurar-se que es respecta l'interès superior del menor i que realment l'adopció internacional és l'únic recurs per aquest nen en qüestió, així com que no hi ha cap tipus de pressió o oferta econòmica en tot el procès. Àfrica, us ho creieu o no, és un gran continent, amb grans persones, amb ànima i talent, amb sensibilitat i diligència que lluita contra el record d'una massa titànica que un dia la va col.lonitzar i la va deixar tirada en la misèria. Us heu fixat mai que els països africans sobre un mapa estàn delimitats per línies rectes fetes amb una regla i dibuixats amb la mà tirana d'aquells que no van saber entendre què era governar? En fi, això s'allunya una mica del tema i vaig molt malament de temps avui, i jo només volia defensar la legalitat dels processos d'adopció, almenys a Etiòpia, no puc parlar d'altres per desconeixement tot i que sense dir noms, n'hi ha que se'ls veu una mica là de sota i on jo no entraria mai en el seu joc, bé el seu i el d'aquí, perquè ens els negocis es fan sempre entre més d'un tot i que sigui sempre més fàcil culpar als que estan lluny.

Finalment i el més important per mi, dir-vos que no penso explicar, almenys aquí, per què estic esperant aquest fill, com tampoc hagués penjat en un blog de l'espai cibernètic, el per què vaig tenir l'altre fill. Quan algú espera un fill  no se li qüestiona el per què. A mi m'ho han fet diverses vegades amb aquest segon, i les he patit totes i cada una, així que ara quan aquest color gris acabi d'escampar la boira, mai millor dit, no penso deixar que el pànic em paralitzi amb segons quins comentaris, i qui no ho entengui que s'hi posi fulles com les he hagut de posar jo i fer veure que s'han d'acceptar segons quines coses.

Els fills es tenen per desitjos que no es poden explicar amb paraules i jo he desitjat aquests dos personatges amb qui puc volar sense ales com no he desitjat mai res més, és la meva parcel.la privada, el meu univers on els comentaris incendiaris no hi son benvinguts. Jo sé què li diré a l'Oriol quan un dia em pregunti per què està aquí, de la mateixa manera que sé què diré a l'Ignasi el dia que em pregunti per què el vam tenir. No sóc una mare gens perfecte, em descuido sovint la samarreta de recanvi el dia que toca Educació Física, no aconsegueixo mai tenir-lo al llit a les 21:00, no sóc bona cuinera i odio els chiquiparks, però sé per què he escollit ser mare i sé per què he obtat fer-ho de dues maneres diferents.

Que passeu un feliç vespre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada