60 SEGONS

La noticia ja té uns dies però a mi em torna cada dos per tres (sis) al cap; quan em rento les dents hi penso, quan espero en un semàfor hi torno a pensar, quan amb un ull miro les notícies i amb l’altre dutxo un nen ho torno a tenir present, i és que resulta que la noticia en qüestió podria fer que certes premises físiques se n’anessin en orris: els neutrins viatgen més depressa que la llum. 

Per algú com jo, que si lletres pures, que si història de l’art, que si calculadora en mà per saber quants anys tindré quan la meva prole sigui major d’edat, la paraula neutrí produeix certa repel.lència així dit ràpidament, el què passa és que a mi em va semblar llegir o sentir que de ser veritat, i sembla ser que ho han probat i probat incansablement i l’error no apareix per enlloc, si fós cert, seria possible viatjar en el temps. La comunitat científica va saltar de seguida dient que s’havia de ser extremament cautelós, no només en corraborar els resultats sinó i sobretot, en aquesta última afirmació d’anar endavant i endarrera  encara que siguin només 60 segons, però és clar, i reitero, per algú com jo, tot plegat obre un món de possibilitats segurament alimentat per haver visionat massa pel.lícules de l’Spielberg, o per haver entrat tant endins les aventures de J.X Fox fent de Marty Mcfly a  Regreso al futuro (un incís d’immersió lingüística: jo als 80 les pelis les veia en castellà i Back to the future, per molt que m’hi esmeri només la recordo amb molta tendresa com a Regreso al futuro i no m’agradaria batejar-la amb cap altre nom).

Jo passaria del cotxe aquell farcit de botons i de la relació dels meus pares i aniria directament  als anys 50 per posar-me vestits, als 60 per conéixer en Martin Luther King, als 30 per parlar una estona amb Gandhi, i possiblement i en cas d’estar agobiada, unes hores al paleolític inferior per no haver de donar explicacions a ningú i campar amb una pell per paratges verges.

Dit això, i tornant als neutris, acceleradors, relativitats i la muntanya del Gran Sasso, voldria demanar disculpes en nom de tots nosaltres al pobre Einstein, perquè tirar-li per terra tot el llegat de la teoria de la relativitat amb una excitació conjunta per l’experiment aquest fet sota terra és un pèl precipitat, el què passa és que tu també has d’entendre Albert, sigui on sigui que estiguis en aquests moments, que el tema dóna joc, si més no per a un científic de bata blanca i laboratoris mal subvencionats a qui aquests neutrins velocistes el deuen tenir orgasmat  pensant que hi ha una altra manera d’entendre l’univers. A mi el que realment em porta de cap Albert estimat, és que mentre jo dormo, treballo o em faig la pedicura, hi ha un grup de persones treballant en un projecte que es digui O.P.E.R.A (Ocilliation Project with Emulsion-tRacking Apparatus), però si el nom en sí ja és un poema, mira que quedaria cool poder dir que actualment estic immersa en el projecte O.P.E.R.A...de fet, actualment estic en el G.E.T.R.P (Ganes d’Engegar-ho Tot a Rodar Project) així que immersa ho estic un munt.

Saps Albert, per mi l’univers és el fons de pantalla que m’he posat al meu nou ordinador, una pluja de fotografies de galàxies, planetes, la lluna i els estels que es van projectant  quan em quedo molta estona en blanc i no tinc res a dir, i per tant res a escriure. Per mi l’univers son els gomets flourescents que vaig enganxar amb el meu fill gran al sostre de l’habitació perquè flipi una mica abans d’anar a dormir; per mi l’univers és inexplicable i físicament incomprensible, i ja m’agrada que sigui així, infinitament complexe, eternament inconquerible. Que els neutrins d’estrelles llunyanes segueixin travessant el meu cos sense jo saber-ho, al ritme de jazz o de blues, i que si un dia podem tirar 60 segons enrera siguem a temps d’aturar aquest mal parit que ha entrat avui a una església a Madrid i ha deixat malferida a una dona i ha acabat amb la vida  d’una altra que duia un fill preciós dins. 

Bona nit amics, jo em quedo una mica més per aquí donant-li voltes al tema ara que és fosc i no hi ha llum ni velocitat que em faci anar encara al llit.